dilluns, 18 de juliol de 2011

NOVA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE EE: Comencen les urgències

El passat 22 de juny, es va publicar la proposta de nova Directiva Europea sobre Eficiència Energètica. A menys de 10 anys del 2020, entre els objectius 20-20-20 (20% de reducció d'emissions de GEH, 20% de suministre via renovables i 20% de reducció de despesa energètica), aquest últim punt-paradòxicament-va camí de fracassar totalment. S'estima, en el millor dels casos una reducció del 10%, malgrat crisis i millores d'eficiència. Reduir costa molt més que afegir renovables i sustituir energies per d'altres amb menys emissions o que les compensin.
La transpossició nacional d'aquesta Directiva caldrà doncs, que es faci urgentment. Potser els esborranys de Certificació energètica per a edificis existents serà la que rebi les modificacions que demana aquesta directiva. Veurem.
Us deixo aquí una presentació en castellà d'aquesta proposta:
https://acrobat.com/#d=CsfPi7uju-EGd4PpQvXtGQ

divendres, 10 de juny de 2011

EL APROVECHAMIENTO DE LA LUZ NATURAL

Adjunto un link muy interesante al canal de videos de la Empresa Espacio Solar, especialista en soluciones de aporvechamiento de luz natural, un recurso inacabable pero a menudo menospreciado:
http://www.youtube.com/user/canalespaciosolar

TANQUEM LES NUCLEARS?

El debat s'ha revifat els últims temps, sigui resultat dels acc/incidents de Fukushima o de l'elevació de costos energètics actuals i previsibles.
Es molt fàcil i senzill oposar-se a l'energia nuclear de fissió (per veure la de fusió caldrà esperar molt, atès que la tecnologia militar no hi sembla interessada, sinó tot s'acceleraria). Sobren raons per considerar-la altament perillosa en cas d'accident, impossible de desactivar al final de la vida útil i complicadissima de gestionar en residus. Utilitzar-la comporta, sobretot, una hipoteca molt pesant per generacions futures.
I d'hipoteques prou que en sabem. Estem encara pagant el periode de carència, és a dir, els interessos, de la que van suscriure els nostres rebesavis a finals del XIX. Carbó abundant i barat, tecnologia en creixement exponencial, naixement de la societat de consum i creixement de la població urbana van ser el marc ideal pel crèdit de riquesa concedit amb pagaments que durant dècades van ser gairebé imperceptibles o com a molt, assumits com " els mals menors del progrés". Però com moltes hipoteques venudes massivament els últims anys, les quotes van creixent ràpidament i el desfogament enganyós de l'inici, esdevé asfíxia. I l'amortització accelerada del capital és impossible. El crédit draconià assumit fa més de cent anys és la llosa pesada a l'esquena d'aquesta i vàries generacions.
Doncs bé, l'atenuant de desconeixenca intencionada o no (que es venguéssin locions antipolls per nens amb DDT als nys 50 és només un exemple) d´èpoques passades, no té cabuda dins l'acceptació d'una font d'energia com la nuclear de fissió. Sabent possitivament que inclús els residus d'baixa activitat- i parlem de guants d'operari, per exemple- seran perillosos durant segles, estem acceptant que la humanitat i tot el planeta haurà de suportar aquesta càrrega durant moltes generacions.
Ara bé, la simplificació consistent en exigir la desaparació inmediata d'aquesta font d'energia i la seva substitució per renovables és entre ingenua i demagògica. En la meva opinió, per aquestes raons:
-Si bé els accidents relacionats amb aquesta energia -cal admetre que ben pocs-produeixen un impacte important, tan físic com sobretot mediàtic, es tracta d'un sistema molt més segur i controlat que molts altres sectors energètics i industrials. Tant de bó la indústria química o d'extracció de matèries primes, per citar dos exemples, dispossesin d'un sistema de control tan ferri i establert a tot el món. L'impacte d'un accident en una central és molt important en espai i temps, però no més que catàstrofes químiques com Sandoz a Basilea o Union Carbide a Bhopal. Chernobyl va provocar una sensació de perill molt important, però molt sovint ens oblidem que els pitjors desastres nuclears van succeir sobre dues ciutats japoneses, de manera intencionada i a on avui hi viu gent.
-La capacitat de generació d'una central nuclear (1 GW de mitjana) i sobretot la seva estabilitat de suministre son, avui en dia, difícilment sustituibles en un contexte industrial en el que cada vegada més cal seguretat i qualitat energètica. És usual asimilar energia amb la llum que ens arriba a casa per fer girar la rentadora i veure la tele, però no recordem que els equips informàtics d'arreu que fan moure el nostre món digitalitzat no poden permetre ni la més mínima interrupció o desviació en la seva alimentació.
A Espanya, la capacitat generadora és d'uns 95,000 MW, quan les necessitats mitjanes són aproximadament la meitat. Un 21% ve d'energia eòlica, punt que ens converteix en líders, i només un 8% de nuclear. Tanmateix, aquest últim percentatge és el que permet aquesta estabilitat que encara cap renovable és capaç d'oferir. El cicle combinat de gas, cada vegada més abundant, és una bona opció com a suministrador d'energia estable o "backup", però encara cal molta més inversió en aquest àmbit (26% actual).
-Que tanquem totes les nuclears europees no evitarà que paissos en desenvolupament instal.lin les seves pròpies, amb el dret legítim que tenen d'arribar al nostre estàtus de confort i benestar. Igual que vàries centrals nueclear franceses s'arrengleren devant la frontera amb l'"antinuclear" Alemanya, podem tenir en pocs anys varis reactors acumulats en les costes mediterrànees del Magreb, per no parlar de països com Xina i Índia. A tots ells, inmersos en plena explosió de desenvolupament industrial demandador de molta energia, se'ls hi presenten dues opcions que hauiriem de tenir presents: o obtenir suministre nuclear o de carbó, molt abundant encara.Considerar que les fàbriques del sud de Xina i els servidors centrals de Mumbai poden funcionar amb fotovoltaica i eòlica és completament irreal.
-Finalment, plantejar una retirada de les nuclears passa per establir un full de ruta clar i definit del canvi de paradigma energètic. Sobretot consistent en passar d'un model centralitzat a un distribuit. De grans centres generadors allunyats dels usuaris (en aquesta trampa s'ha caigut inclús en fotovoltaica) a generar en petita escala a prop del consum. Però també en interconnectar, bescanviar, interactuar. Que a Espanya la capacitat d'intercanvi d'energia elèctrica amb França no superi el 3% del total és alarmant. Només establint sistemes de xarxes completes, on l'oferta i la demanda s'equilibrin dinàmicament, podrem respondre a les necessitats socials i econòmiques de manera robusta i fiable. Així, la generació passa a ser un element més , i per tant, poden prendre decissions encaminades a evitar que continuem signant hipoteques en blanc domiciliant les quotes als nostres nets.
Però per tot això falten, naturalment, voluntat política i sobretot econòmica. Però també voluntat popular per tal d'assumir equipaments generadors d'energia (molins de vent, plantes de cicle combinat, poligeneració i biomassa, termosolar, geotèrmia) molt més propers, i véncer la de vegades injustificada cultura del "no".


Carles Moreno

dijous, 9 de juny de 2011

Herramienta de cálculo rápido de coeficiente de aislamiento térmico para fachadas

En el link siguiente puede descaragarse una sencilla herramienta Excel que permite realizar cálculos rápidos y verificación de cumplimiento de CTE.
Para poder utilizarla es necesario bajarla.


https://docs.google.com/leaf?id=0B_BfiSFvwB6BMzkzMTdhMjEtYTc4ZS00MmE4LWJiZDYtMDg1ZTM5MjE4OWZk&hl=ca&authkey=CPKIg5gO

LA EFICIENCIA ENERGÉTICA GLOBAL

Imaginemos una vivienda media española, habitada por una familia tipo. Disponen de todos los medios esenciales en la sociedad occidental para disfrutar de una salubridad y confort básicos: Potencia eléctrica para sus electrodomésticos e iluminación, gas para calefacción, agua caliente y para cocinar y agua corriente potable para lavar y cocinar.
Pues bien, una vivienda de este tipo, dentro de un edificio construido durante los últimos 40 años, puede consumir hasta unos 200 kWh/m2 año. Esto traducido en coste eléctrico, por ejemplo, significa que consume unos 30 €/m2 cada año. Para una vivienda de 90m2, son 2700 € anuales. En zonas de inviernos suaves puede disminuir, pero difícilmente estará por debajo de 15 €/m2 anuales.
Al respecto del agua, en España, la media de consumo doméstico se sitúa en unos 200 l/persona y dia. Eso significa que una familia de cinco miembros consume 365000 litros de agua al año. O sea, cerca de 400 € al año.
Pues bien, mediante un adecuado diseño y gestión energética, el consumo puede reducirse hasta 50 kWh/m2 año, o sea, 7€/m2 anuales. Y de hecho éste es el objetivo establecido en la Unión Europea a alcanzar los próximos años.
¿Cómo es posible llegar a ello?. De varias formas y siempre de manera individualizada para cada caso. No es lo mismo trabajar sobre un diseño de edificio sin construir que sobre una rehabilitación. No muestra las mismas dificultades mejorar la eficiencia energética en Málaga que en León. Ni es lo mismo un edificio de oficinas, con un uso centrado en unas horas, que una vivienda, ocupada durante otras franjas diarias.
El mercado ofrece ya amplios servicios en mejora de eficiencia energética. Muchas empresas plantean la mejora radical de todos los equipamientos energéticos del edificio, reduciendo su consumo sensiblemente. Otras añaden el uso de energías renovables. Algunas también proponen el cambio de la iluminación convencional por bajo consumo o leds. En definitiva, las opciones para mejorar el uso de la energía son múltiples y variadas.
Sin embargo, la excepción aparece en la solución global: ¿Por qué no, además de mejorar el consumo del equipo de climatización, no se aplica un sistema de free-cooling que permita refrescar gratuitamente en horas nocturnas?. ¿O utilizar protecciones solares exteriores, que reducirán ostensiblemente las necesidades de enfriamiento mediante aire acondicionado?. ¿No es mejor estudiar un aporte de luz natural que permita evitar el uso de luz artificial, sea o no de bajo consumo, durante las horas de día?¿Antes de pasar de una calefacción individualizada a una centralizada, mucho más eficiente, no es mejor comprobar que se han eliminado grandes puentes térmicos como las cajas de persiana?.¿Un sistema domótico de control facilitará el ahorro si el usuario lo programa a 25º en invierno y a 18º en verano?¿Una lavadora de clase A++ será efectiva si siempre se utiliza a un tercio de la carga?.
Parece claro: Mejorar la eficiencia energética es la suma de varias acciones, empezando por un diseño del edificio que permita al máximo la habitabilidad sin necesidad de energía, continuando por un correcto aislamiento y eficaces equipamientos y acabando en una gestión adecuada por parte del usuario.
El desafío, pues, esta ahí: No sólo conseguir que los edificios nuevos cumplan el objetivo de 50 kWh/m2 año, sino, y allí está el verdadero reto, que rehabilitando los existentes, se consiga mejorar el funcionamiento de todos los ya construidos, muchos de ellos resultado de largos periodos de regulaciones y normativas muy poco exigentes.
¿Y quién puede llevar a cabo este trabajo? Quien puede unir concepción y ejecución tanto en rehabilitación como en obra nueva, con sistemas optimizados de cerramiento y con equipamientos eficientes de climatización, ventilación y protección solar. Se trata de un ejercicio completamente multidisciplinar y totalmente coordinado.


Carlos Moreno Escofet

SENSE EFICIÈNCIA PASSIVA NO POT EXISTIR L’ACTIVA.

L’eficiència energètica a l’edificació és indispensable no només per reduir L’enorme malbaratament provocat per l’ús d'edificis, sinó també per racionalitzar els costos i recursos emprats en aquest sector, tant en inversió com utilització.
Gairebé sempre, i, tant en obra nova com sobretot en rehabilitació, les mesures per millorar l’estalvi energètic es centren en actuar sobre els equipaments de confort. S'incrementa el rendiment de les instal·lacions tèrmiques, es treballa en l’optimització de l’enllumenat i es renegocia la contractació de subministrament d'electricitat, entre d'altres. I és cert que totes elles, un cop valorades adequadament, ofereixen uns períodes de retorn de la inversió raonablement curts. Tanmateix, massa sovint, l’eficiència energètica passiva, aquella que ofereix el propi edifici i en particular les seves envolvents, son deixades de banda o limitades a petites mesures d'increment d’aïllament o millora d'alguns elements, com ara les fusteries.
Si bé és cert que els períodes de recuperació son més llargs, una envolvent ben dissenyada i eficaç és essencial per garantir que qualsevol altre mesura aplicada millorarà el comportament energètic de l’edifici.
Així, caldria tenir en compte alguns punts basics, però summament importants en el disseny d'una façana:
-L’aïllament tèrmic és molt més que aplicar un gruix determinat d’aïllament. Cal tractar cadascun deis ponts tèrmics, sobretot voladissos i estructures passants.
-Les proteccions solars exteriors són sempre més eficaces que molts envidraments d'altes prestacions, i a més permet utilitzar vidres més transparents i econòmics.
-El disseny de la façana ha de ser estudiat no només segons la orientació, sinó també en funció de l’ocupació i ús de l’edifici a cada moment i època de l’any.
-Cal optimitzar la relació entre forats i zones opaques, per arribar a la millor solució entre aportació de llum natural, pèrdues calorífiques i entrada de radiació solar. Per això cada façana ha de ser estudiada independentment. . '
-Cal estudiar la reflectivitat del parament exterior y de la inèrcia tèrmica del conjunt. Molt sovint, massa absorció solar reescalfen el parament durant bona part de l’any .
-Les solucions de doble pell cal simular-les informàticament. En ocasions, càlculs poc curosos motiven efectes indesitjats, com la necessitat d'utilitzar refrigeració a l’hivern.
En definitiva, sense una bona pell, l’edifici mai funcionarà correctament passivament, ocasionant que tampoc ho faci de manera activa.

Carles Moreno Escofet
Enginyer Industrial
Col. núm 10.336