LA TERMOACUMULACIÓ PER A CLIMATITZACIÓ: UNA OPCIÓ REAL?

Els sistemes de climatització que fan servir els grans edificis no industrials poseeixen una característica important: no mostren un funcionament continu i estable. En estar lligats a paràmetres múltiples i canviants, la potència, i per tant el consum dels mateixos és igualment variable. O si més no, així hauria de ser. Encara avui malgrat tot, molts sistemes no excessivament vells funcionen en sistema tot-res.

Aquest règim discontinu, a part de complicar la instal.lació i el seu control, obliga a un dimensionament en màxims per cobrir les puntes, que de vegades no superen el 10% del temps d'ús previst. (o inclús no hi arribaran mai).

Per altra banda, els equips principals i auxiliars funcionen gran part del temps en règims poc òptims. A més, cal modular-los en varies fases i plantes, encarint el sistema encara més.

Si pensem en consum i en costos, per a refrigeració, les necessitats i càrregues tèrmiques més altes es donen en periodes (exceptuant potser el mes d'agost) de major cost tarifari.

Així doncs, per lògica fora bo realitzar dues coses:

• Aplanar la corba de la demanda, i reduir la variabilitat de règim
• Diferir y distribuir els consums a periodes de tarificació més baixa.

Per assolir aquests dos objectius, l'hivern en ho possa més fàcil que l'estiu, ja que els acumuladors de calor ofereixen una bona i barata manera de fer-ho.

Però a l'estiu cal buscar la resposta en la indústria: la termoacumulació en gel, utilitzada ja fa uns 40 anys a EEUU i França, per exemple. A Espanya, s'ha fet servir els últims temps, fora de l'indústria, en District Coolings i grans edificis (com el Teatro Real, per part de Sedical ).

Bàsicament es tracta de produir gel amb el sistema de refredament de la climatizació (preferentment un hidrònic), durant horari nocturn o de baixes tarifes i demanda, per després utilitzar la calor latent i sensible de l'aigua gelada per refredar l'aigua del circuit en hores puntes de consum, alliberant en bona part el sistema convencional.(normalment en torn a un 40%)

El primer que pot venir a la ment és que potser es tracta d'un sistema que ocupa una gran superfície i no compensa. Si parlem de sistema de serpentins sumergits en tancs (Baltimore Aircoil, per exemple), efectivament necessita un volum important que de vegades no està accessible en un edifici. Tanmateix, tecnologies com la dels nòduls (Criogel o Cristopia) permeten un enmagatzemantge més compacte de gel en vertical.

 

Degut a que el fred enmagatzemat en el sistema, també anomenat banc de gel, supleix part de la demanda del sistema, aquest pot ser dimensionat a la baixa en quan a centrals de producció de fred, assegurant poder cobrir el pics.

Sembla que el sistema sigui molt ventatjòs, i hom podria pensar que perfecte per qualsevol edifici. La realitat és una mica més dura, ja que:

• El sistema es força car en inversió inicial i necessita manteniment.
• Per produir gel, les plantes han de treballar a temperatura negativa, disminuint el seu rendiment.
• Augmenta el número de equips que augmenten el risc d'avaries i de pèrdues del sistema.
• Si les plantes refredadores s'han dimensionat en condicions mitjanes, una successió de dies de calor inusual pot fer que la climatització sigui insuficient en capacitat.

Allà on s'ha aplicat i estudiat a fons, la rentabilitat econòmica no és menyspreable, arriban a TIR a 25 anys superior al 18%. I els sistemes en general son robustos i fiables. Així, doncs, són una opció real?. Sí, si s'estudia a fons cada situació i es donen determinades circumstàncies:

• Per descomptat, tarifes discriminatòries per periodes o fonts d'energia variables (per exemple en trigeneració basada en renovables)
• Necessitats de refrigeració durant bona part de l'any, degut a la baixa tarificació en estiu.
• Incorporació durant projecte o si l'edifici és existent, coincidint amb un canvi total de la producció de fred.
• Existència de pics de càrrega durant els periodes més onerosos.

En Centres Comercials, teatres, cinemes, estadis, aeroports, etc... poden esdevenir una manera interessant d'estalviar costos tant d'instal.lació com de consum. Però cal abans sempre un estudi pormenoritzat, en el qual la simulació de las corbes de càrrega en totes les condicions és essencial.